Sé que el que diré no sentarà bé a moltes persones i que alguns em titllaran d'ignorant, potser sí, però què voleu que us digui, a mi, Un tipo serio, m'ha avorrit.
No puc dir que no m'hagi agradat però tampoc que ho hagi fet. El cúmul de desgràcies que li passa al protagonista se surt de mare i és que de tan bo, és idiota. Em recordava el Truman de El Show de Truman, i no m'he tret aquesta sensació durant tota la pel·lícula, fet que ha ajudat que estigui ambientada a la dècada dels 50-60.
Sembla ben bé un catàleg de la llei de Murphy. I, per arrodonir-ho, a sobre acaba com el rosari de l'Aurora: gairebé dues hores de pel·lícula per acabar amb la sensació que es deixen coses per explicar, potser les més interessants, les que podran fer reaccionar d'un cop per tots al protagonista.
No sé, visualment és impecable, està ben dirigida i els actors impecables, però a mi els Coen no m'entusiasmen.
Amb No es país para viejos ja vaig dir que no m'enxamparien més, per mi, és una pel·lícula detestable per molt ben dirigida i interpretada que estigui. No vaig poder amb ella, i he tornat a caure.
En fi, ja he dit que em qualificarieu d'ignorant, cinematogràficament parlant...
Sembla ben bé un catàleg de la llei de Murphy. I, per arrodonir-ho, a sobre acaba com el rosari de l'Aurora: gairebé dues hores de pel·lícula per acabar amb la sensació que es deixen coses per explicar, potser les més interessants, les que podran fer reaccionar d'un cop per tots al protagonista.
No sé, visualment és impecable, està ben dirigida i els actors impecables, però a mi els Coen no m'entusiasmen.
Amb No es país para viejos ja vaig dir que no m'enxamparien més, per mi, és una pel·lícula detestable per molt ben dirigida i interpretada que estigui. No vaig poder amb ella, i he tornat a caure.
En fi, ja he dit que em qualificarieu d'ignorant, cinematogràficament parlant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada