Cinema d'exposició al MACBA: Sèries militars

Al MACBA hi ha una interessant exposició per visitar:

Sèries militars
Aleksandr Sokurov a la Col · lecció MACBA
9 febrer - 20 maig 2012
Exposició concebuda pel MACBA i el MoMA PS1 i organitzada pel MACBA

En l'última edició del Festival Internacional de Cinema de Venècia, Aleksandr Sokurov va rebre el Lleó d'Or per la seva pel·lícula Faust (2011). Acusat de practicar un cinema indulgent des del punt de vista estètic, els seus fans l'han considerat artífex d'una obra imprescindible per entendre la complexitat que tanca la història de la Rússia postsoviètica. La seva filmografia, en què destaca el gran reconeixement obtingut per L'arca russa (2002), es distingeix per haver mantingut una productiva relació amb la tradició de la pintura europea.

A finals dels anys noranta, Sokurov va realitzar Somni del soldat (1995), Veus espirituals (1995) i Confessió (1998). A aquests tres títols, que formen part de la Col·lecció MACBA des de 2004, s'afegeix en aquesta ocasió Elegia d'un viatge (2001), un estrany itinerari que ens transporta des de Sibèria fins a les sales del Museu Boijmans Van Beuningen de Rotterdam. Aquest últim treball, que en el recorregut de l'exposició es presenta com un epíleg a les Sèries militars, constitueix la primera producció de Sokurov concebuda per ser exposada.

Les quatre pel·lícules comparteixen una nova estètica documental. En elles, Sokurov combina l'experiència empírica del lloc amb un lirisme espiritual i ombrívol. El conjunt, que arriba a una durada aproximada de deu hores, ens recorda que aquest autor segueix associant-se a un cinema que desafia les convencions horàries del museu.

Pel·lícules projectades
Somni del soldat, 1995. Vídeo monocanal, color, so, 10 '40 "
Veus espirituals. Dels diaris de guerra, 1995. Vídeo monocanal, color, so, 326 '36 "
Confessió. Del diari del comandant, 1998. Vídeo monocanal, color, so, 208 '38 "
Elegia d'un viatge, 2001. Vídeo monocanal, color, so, 47 '53 "

Més informació al web del MACBA

Mi hijo y yo (Le fils à Jo)

 

Mi hijo y yo, film ubicat en un petit poble de la Provença, ha estat tot un èxit a França, on ha superat àmpliament el milió d'espectadors. És l'opera prima del guionista i director Philippe Guillard, campió nacional de rugbi i que compta amb les interpretacions de Gerard Lanvin, Olivier Marchal, Vincent Moscato, Karina Lombard i del jove Jérémie Duvall.

 

Mi hijo y yo, tracta sobre un pare tan maldestre com bondadós que no aconsegueix comprendre el seu fill, encara que sent per ell un amor i tendresa infinita.

Nét d'una llegenda del rugbi, fill d'una llegenda i ell mateix una llegenda del rugbi, el vidu Jo Canavaro cria el seu fill de 13 anys, tot sol, Tom, en un poblet del Tarn. Per desgràcia de Jo, Tom és tan bo en matemàtiques com inútil en el terreny de joc. Per a un Canavaro, la llegenda familiar no pot quedar-se aquí, encara que hagi de muntar un equip de rugbi per Tom contra la voluntat de tot el poble i de la del seu propi fill...

 

Mi hijo y yo s'estrena el 16 de març.

 

 

De cintura para arriba (Dalla vita in poi)

 

DE CINTURA PARA ARRIBA (Dalla vita in poi) és una esperançadora i desenfadada comèdia romàntica, inspirada en fets reals, escrita i dirigida per Gianfrancesco Lazotti, que ens demostra que no hi ha límits quan sorgeix l'amor. La nova pel · lícula de qui va ser ajudant de direcció d'Ettore Scola (La sala de ball) o Dino Risi (Teresa), està protagonitzada per Cristiana Capotondi, Filippo Nigro i Nicoletta Romanoff.

De què va?
 

Rosalba (Nicoletta Romanoff) està enamorada de Danilo (Filippo Nigro), un jove que compleix condemna a la presó. Per ajudar a suportar la soledat, decideix escriure-li una dolça i apassionada carta cada dia. En no veure's capaç d'expressar els seus sentiments amb paraules, demana al seu millor amiga, Katia (Cristiana Capotini), impedida en cadira de rodes, que l'ajudi. A poc a poc, d'aquestes cartes naixeran els propis sentiments de Katia, que seran correspostos per Danilo... Tots dos començaran a enamorar-se a distància, i faran tot el possible per estar junts.

 

De cintura para arriba s'estrena el 2 de març.

 

Lip dub de la pel·lícula Any de Gràcia

 

El Lip Dub que promociona l'última pel·lícula del director Ventura Pons, Any de Gràcia, ja es pot veure a Youtube (i en aquest blog). El vídeo musical es va rodar el 29 de gener al barri de Gràcia de Barcelona i va comptar amb l'assistència d'unes mil persones, participants i visitants, que al llarg del matí es van acostar al rodatge.

El director Ventura Pons i els actors Diana Gómez, Oriol Pla, Santi Millán, Amparo Moreno, Fany Bulló, Ricard Farré i el cantant de Mazoni són els protagonistes del Lip Dub, al costat de 300 veïns i persones vinculades a entitats del barri. El vídeo musical és un pla seqüència on els participants ballen una coreografia i realitzen un playback de la cançó Natura Morta (del grup Mazoni) al llarg del carrer Verdi fins arribar a la Plaça de la Revolució.

L'objectiu del Lip Dub Any de Gràcia és donar a conèixer l'encant del barri i la seva gent, tal com es reflecteix en la pel·lícula Any de Gràcia de Ventura Pons, que s'estrena el pròxim 2 de març als cinemes.

El vídeo ha estat dirigit per Daniel Feixas i Santi Hausmann, realitzadors de vídeos Lip Dub tan vistos a internet com el de La Universitat de Vic o el de la llengua catalana al Parc Güell, entre altres. L'equip de producció també ha comptat amb la coreògrafa Marta Sanmartín, responsable d'alguns dels Dance Mobs més coneguts a Catalunya.

 

 

De què va la pel·lícula?

El David té vint anys i arriba a Barcelona buscant una oportunitat.
La Gràcia en té seixanta-i-uns-quants i li ofereix una habitació a canvi de companyia i atenció.
La seva convivència esdevé, des del principi, explosiva.
S’adonaran a temps que es necessiten?

 

El Bulli: cooking in progress

El documental mostra per primera vegada el laboriós procés de creació dels plats d'El Bulli, el restaurant més influent del món, de la mà del xef més innovador de tots els temps, Ferran Adrià.

L'estiu passat, EL BULLI va tancar les seves portes per sempre, després d'haver estat durant molts anys referent de la gastronomia mundial i haver encimbellat a Ferran Adrià com el xef més innovador del món. Poc abans, el director alemany Gereon Wetzel i el seu equip van passar mesos tancats a la cuina-laboratori de Ferran Adrià a Barcelona, per poder mostrar cada un dels passos de la creació dels plats que més tard, uns afortunats comensals degustarien al restaurant de 3 estrelles Michelin a la cala Montjoi de Roses. La creació, la inspiració, les tècniques i tots els secrets de la "cuina molecular" de Ferran Adrià, es mostren per primera vegada a la gran pantalla a EL BULLI: COOKING IN PROGRESS.

La pel·lícula es va estrenar l'estiu passat a Nova York on va estar en cartell durant diversos mesos, aconseguint el suport del públic i la crítica. Després EL BULLI: COOKING IN PROGRESS es va estrenar en cinemes d'Holanda, Alemanya, Àustria, França i els països escandinaus.

Després de passar per la secció Culinary Zinema: Cinema i Gastronomia del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, s'estrenarà el proper 30 de març.

Primera foto d'Skyfall, la nova d'en Bond

Primera foto de SKYFALL, el nou lliurament de 007 James Bond.

La pel·lícula està dirigida per Sam Mendes i protagonitzada per Daniel Craig, que, per tercer cop torna a interpretar al famós personatge d'Ian Fleming, James Bond 007.

Acompanyant-lo en aquest nou lliurament trobem a Javier Bardem, Ralph Fiennes, Berenice Marlohe, Naomie Harris, Ben Whishaw, a més d' Albert Finney i Judi Dench com “M”.

El guió està escrit per Neal Purvis & Robert Wade i John Logan.

SKYFALL s'estrenarà al nostre país el 31 d'octubre, cinc dies després que ho faci al Regne Unit.