dilluns, 11 de març del 2013

WEEKEND


És divendres, en Russell està a casa dels seus amics, hi ha parelles, nens, tot molt familiar, ell intenta sentir-s'hi a gust, però hi ha alguna cosa que no encaixa en tot plegat així que decideix acomiadar-se amb l'excusa que al dia següent li toca treballar. Però no se'n va a casa, va a un bar a intentar fer desaparèixer la soledat que sent. Allà coneix en Glen i passen la nit junts.


El que, en un principi, només havia de ser una nit de sexe amb un desconegut, es converteix, sense esperar-s'ho, en una intensa relació de cap de setmana marcada per una data de caducitat que coneixen i accepten, però que cap dels dos voldrà.


Són dues ànimes a la recerca de l'estabilitat emocional que van per dos camins diferents, un sabent el que vol i l'altre posant-hi una cuirassa que el protegeixi del dolor i de l'exterior. Tots dos tenen un món interior intens i unes problemàtiques diferents, però que els acosten més del que sospitaven en un primer moment. Per diferents motius se senten perduts i al trobar-se, tot i que no ho volen o no ho saben reconèixer, aconsegueixen l'estabilitat buscada.


El director, Andrew Haigh, ens fa viure la relació de Russell i Glen a través del joc de mirades i expressions,  de les paraules callades i de les que es diuen, però que en realitat tenen un altre significat. De vegades ens converteix en uns voyeurs involuntaris, ens allunya i ens fa veure l'escena darrera d'una tanca o a través d'escletxes, no amb una intenció d'espiar, sinó de no interferir en el que està passant, són moment íntims seus i a nosaltres se'ns fa partícips de forma indirecta, discreta.


WEEKEND és una intensa història d'amor, senzilla, concentrada, pròxima i totalment versemblant, amb uns diàlegs reals i situacions quotidianes. Una pel·lícula que destil·la tristesa en tot moment, sense ser en cap moment sensiblera. Una pel·lícula que ningú hauria de deixar-se perdre.



- La primera vez que te acuestas con un desconocido, te conviertes en un lienzo en blanco, en el cual puedes proyectar una imagen ideal de ti mismo.

- Algunas personas sólo desean ser felices.
- ¿Tú eres feliz?
- Estoy muy bien.
- Seguro que lo estás.

- No pretendas intentar conocerme.
- Lo veo muy bien en tus ojos, Glen.
- ¿Piensas que soy un idiota porque busco una relación?
- ¿Eso dije?
- ¿Sabes lo que veo?
- Que tú también quieres eso.